El Govern aprova la reforma del mercat laboral amb la intenció de posar fi a la precarietat i a la temporalitat.
La reforma entrarà en vigor demà després de la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado.
Les empreses disposaran de tres mesos per a adaptar els contractes temporals vigents a la nova legislació i de sis en el cas dels contractes d’obra i servei.
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei que recull l’acord aconseguit entre Govern, sindicats i empresaris el passat 23 de desembre per a reformar estructuralment el mercat laboral.
La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha defensat que la reforma és «un acord de país» perquè s’ha pactat amb els agents socials, incorpora a treballadors de totes les generacions i recupera els drets que aquests han perdut en els últims anys.
Díaz ha afegit que la norma «passa pàgina a la precarietat laboral a Espanya», trenca amb els contractes porqueria i millora la qualitat en el treball, la qual cosa repercutirà en la millora de les pensions públiques.
Principals mesures
Negociació col·lectiva
La norma recupera la ultraactivitat amb caràcter indefinit. Les condicions establertes en un conveni col·lectiu seguiran en vigor després que finalitzi la seva vigència expressa.
Es deroga la prevalença salarial del conveni d’empresa sobre altres convenis. Yolanda Díaz ha assenyalat que només podria aplicar-se en el cas que l’empresa contractista o subcontractista tingués un conveni propi que millorés les condicions del sector.
El contracte ordinari és el contracte indefinit
La vicepresidenta ha subratllat que el contracte ordinari a Espanya és el contracte indefinit, i desapareix el contracte per obra o servei: «Anem a un únic contracte temporal en el recuperem la causalitat, que ha d’estar profundament motivada i restringida».
Díaz ha explicat que només existeix un contracte de durada determinada, que podrà celebrar-se per circumstàncies de la producció o per substitució de la persona treballadora.
D’altra banda, la vicepresidenta ha ressaltat si les empreses realitzen algun tipus d’irregularitat contractual amb el treballador, aquest passarà a formar part fixa de la plantilla. A més, les sancions i les infraccions empresarials s’individualitzen i seran de fins a un màxim de 10.000 euros per cada treballador afectat.
Contractes de la construcció i fixos-discontinus
En el sector de la construcció els contractes per obra passen a ser indefinits. L’empresa, una vegada finalitzada l’obra, haurà de recol·locar als seus treballadors en una altra o oferir-los formació o requalificació.
Yolanda Díaz també ha assenyalat que els contractes fixos-discontinus tenen els mateixos drets de protecció social que la resta dels contractes.
Contractes formatius
Els contractes de formació presenten dues modalitats: formació en alternança i obtenció de la pràctica professional.
Els primers poden concertar-se amb persones de qualsevol edat, excepte en el cas del Catàleg de Qualificacions Professionals, amb límit de fins a 30 anys, i amb una durada màxima de dos anys. La retribució s’adaptarà al conveni i no podrà baixar de 60% el primer any, i del 75% del segon any, i mai serà menor al Salari Mínim Interprofessional proporcional a la jornada.
Els contractes per a l’obtenció de la pràctica professional podran celebrar-se fins a tres anys després d’obtinguda la certificació i tindran una durada d’entre sis mesos i un any.
Administracions públiques i becaris
La vicepresidenta ha ressaltat que el personal que accedeixi a les administracions públiques mitjançant processos selectius no podrà ser acomiadat. A més, ha anunciat que el Govern i els agents socials desenvoluparan l’Estatut de les Persones Becàries. Així mateix s’aplicarà un pla específic de salut laboral destinat als menors.
Acabar amb les disfuncionalitats del mercat laboral
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha explicat que la reforma laboral pretén acabar amb les disfuncionalitats existents en el mercat de treball.
La primera disfuncionalitat és que Espanya té taxes de desocupació molt elevades pel desajustament entre el que ofereix el mercat de laboral i la capacitació dels treballadors. La reforma, ha dit el ministre, posa èmfasi en la formació dins de l’empresa i contempla incentius públics perquè aquestes inverteixin en formació.
«Cal deixar enrere la idea que Espanya ha de competir a través de la devaluació salarial. No. Ha de treballar amb treballadors més qualificats i amb major capital humà», ha remarcat Escrivá.
La segona disfuncionalitat és la precarietat. Per a evitar-la, el ministre ha assenyalat que la nova norma desincentiva els contractes temporals.
Recórrer a l’acomiadament en excés és la tercera disfuncionalitat, segons ha apuntat el ministre. Escrivá ha afirmat que «l’acomiadament ha de ser l’última opció», perquè durant la pandèmia s’ha demostrat la utilitat dels Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació (ERTES), acordats amb els agents socials.
José Luis Escrivá ha explicat que la reforma laboral simplifica els procediments perquè les empreses puguin acollir-se als ERTO. Els ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) introdueixen canvis per a facilitar la seva tramitació i aplicació en les petites i mitjanes empreses. A més, a l’aplicació dels ERTO per força major s’afegeix com a causa l’impediment o limitació a l’activitat normal de l’empresa per decisions de l’autoritat governativa.
D’altra banda, la norma contempla el Mecanisme XARXA de Flexibilitat i Estabilització en l’ocupació, que ha de ser activat pel Consell de Ministres, i que trasllada al mercat laboral l’aplicat durant la pandèmia per a protegir les rendes salarials i el teixit productiu en cas d’alguna pertorbació externa.
El ministre també s’ha referit als ERTO sectorials: «Pot produir-se en algun sector, com a resultat de la necessitat d’una reestructuració, d’un canvi tecnològic, D’una situació transitòria en la qual calgui protegir el teixit productiu i als treballadors i intentar que l’acomiadament sigui, de nou, l’últim recurs. I per tant, desenvolupem l’ERTO sectorial, addicionalment a l’ERTO cíclic i als ERTES d’empresa».
La quarta disfuncionalitat, citada pel ministre, és la incertesa produïda per la precarietat i per la desocupació, pal·liada per l’acord aconseguit amb els agents socials.
Fortalesa i legitimitat de l’acord
La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Isabel Rodríguez, ha destacat la fortalesa i legitimitat de l’acord: «Els agents econòmics i sindicals han complert el mandat constitucional de vetllar per l’interès econòmic i social».
Yolanda Díaz i José Luis Escrivá també han agraït la labor dels agents socials i dels equips tècnics dels ministeris, la seva generositat i dedicació durant tota la negociació.