Grans dificultats del sector per trobar personal
Abans de la Pandèmia, es tractava d’un problema recurrent quan s’acostava l’Estiu.
Enguany és un tema molt preocupant venint d’on venim, i amb les perspectives positives que se’ns presenten.
Es tracta d’un problema complex amb solucions poc senzilles, donat que es tracta d’un problema de caràcter estructural amb un rerefons de varis decenni. La forta temporalitat, i la manca (general) de professionalitat del sector també agreugen el problema.
Hi ha causes profundes com són :
- Desajustaments entre l’oferta formativa i les oportunitats del mercat laboral del sistema reglat;
- Poc atractiu de la Formació Professional entre les famílies;
- Rigideses en el mercat laboral;
- Falta de polítiques actives afavoridores de la mobilitat geogràfica;
- Manca de reciclatge professional que fa que no hi hagi agilitat per a reconvertir-nos professionalment al llarg de la nostra vida si l’activitat econòmica o professional en la qual ens veníem exercint arriba a la seva fi.
- Poc recorregut i dificultat per obtenir els Certificats de Professionalitat.
- L’Hostaleria és un sector amb molta oferta d’ocupació i sense tenir en compte la veritable disponibilitat o adequació dels professionals a les ocupacions que sol·liciten. Qualsevol s’atreveix a treballar en el sector i es contracta independentment de la formació i grau de professionalitat que es requereixi.
Aquestes raons, i segurament alguna més, posen en greu perill de manteniment de molts negocis.
El sector ha crescut exponencialment. Amb la COVID19 i en plena aplicació de mesures per pal·liar els tancaments, les restriccions dels sectors i la manca de demanda (ERTE), existeix actualment una distorsió evident en el funcionament habitual del mercat laboral. El sector de la Restauració a Catalunya compte ara com ara amb 45.000 establiments, 40.000 empreses i 185.000 treballadors, que representen el 6% del total de l’ocupació.
Des de fa temps que estem demanant l’aplicació de mesures de modernització de l’activitat, amb una implementació decidida de la formació dual. L’empresariat n’és bastant contrari (pagar a algú que està aprenent, es pregunta), però és l’única manera de comptar amb un sector professionalitzat.
Es fa més que necessari implementar projectes d’impuls de la formació professional, la millora de les relacions laborals, l’incentiu d’accions de mobilitat geogràfica i funcional entre sectors econòmics que poden ser d’activitat comunicant.
Actualment, la situació, com s’ha indicat, és molt preocupant. La ciutadania, després del confinaments, de les restriccions del sector i de la mobilitat, tenen més ganes que mai d’anar de vacances, d’anar al restaurant, a l’hotel, al càmping…però no tenim personal.
Encara queda molta gent en ERTE, i està resultant dificultosa la seva reincorporació al mercat laboral.
Tanmateix, durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum, augmentant l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. El consum en restaurants es va dirigir a menjar per emportar i servei a domicili un nínxol de mercat arraconat fins al començament de la pandèmia. Ara, ha vingut per quedar-se. Tot això fa que el sistema de treball canvií, i que els llocs de treball s’hagin hagut de readaptar.
Ens cal que el Departament de Treball i Empresa, conjuntament amb Educació, estableixin una comissió d’estudi de la qüestió, que tingui encarregada la tasca de fer propostes i donar possibles solucions a aquesta complexa situació.