El Tribunal Suprem avala l’absorció per compensar la pujada de l’SMI
Recentment, s’ha publicat la Sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem de 26 de gener de 2022 en la que s’interpreta el Reial decret 1462/2018, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per l’any 2019 i la seva aplicació en l’àmbit del VII Conveni Col·lectiu del sector de tallers per a persones intel·lectuals a Catalunya.
La qüestió plantejada se centra a dirimir si per garantir l’efectiva percepció de l’SMI establert en el Conveni Col·lectiu del sector de tallers per a persones intel·lectuals a Catalunya s’ha d’operar sobre el salari específic d’aquesta categoria, afegint la diferència amb el nou salari mínim establert normativament per l’any 2019 o, al contrari, si en la quantia del salari conveni, ha d’incloure’s també la quantia que les persones treballadores percebin en concepte de triennis (antiguitat), i sobre la quantitat resultant, afegir el que falta per complir amb el nou SMI.
Després d’analitzar la qüestió, el Tribunal Suprem resol que el càlcul ha de realitzar-se sumant a l’SMI específic de la categoria del conveni els triennis que vagin complint les persones treballadores, i sobre aquesta quantia complementar-la amb l’import necessari fins a arribar l’import corresponent a l’SMI per l’any 2019.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem exposa que aquesta resolució és conforme amb la intenció de la norma en establir una garantia salarial mínima dels treballadors per compte aliè, que tenen dret a percebre en còmput anual, per tots els conceptes, la quantitat de 12.600 euros (fixada per l’any 2019) i, per tant, que queda plenament assegurada.
L’alt Tribunal afegeix que, en cas contrari, la revisió de l’SMI tindria un efecte multiplicador sobre tots els convenis col·lectius, dels quals els salaris fossin inferiors a l’SMI que es convertiria, d’aquesta forma, en salari base, o salari fix per unitat de temps per a totes les persones treballadores, dels quals el salari base conveni o pactats contractualment fossin inferiors a l’SMI de cada any “la qual cosa modificaria radicalment la seva naturalesa jurídica i, addicionalment, vulneraria el paper de la negociació col·lectiva com a espai natural per a la fixació dels salaris ( STC 31/84, de 7 de març) i podria deixar sense contingut l’article 37.1 CE, en relació amb el Títol III ET, ja que seria el Govern, qui decidiria, fet i fet, l’import dels salaris base o per unitat de temps, al marge del pactat en convenis col·lectius o contractes de treball.”
Per últim, la Sala Social fa èmfasis en el fet que el Conveni Col·lectiu aplicable al cas no prohibeix la compensació i absorció dels increments de l’SMI, indicant que “només cal bloquejar la compensació i absorció per heterogeneïtat dels conceptes salarials, quan s’hagi convingut així en conveni col·lectiu”.
En aquest sentit, cal assenyalar que la redacció del Reial decret 152/2022 de 22 de febrer, en el que es fixa l’SMI per l’any 2022, es manté en els mateixos termes que Reial decret 1462/2018, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per l’any 2019 (normativa aplicada per la resolució del cas) pel que fa a complements salarials i a la compensació i absorció.
Per tant, tenint en compte el pronunciament del Tribunal Suprem, si l’import del salari base del Conveni Col·lectiu resulta inferior a l’import de l’SMI aprovat, l’empresa podrà afegir a l’import del salari base, l’antiguitat i els complements salarials previstos en l’art. 26.3 de l’ET a efectes de determinar si l’import total del salari supera, o no, el nou SMI.
Concretament, l’article 26.3 de l’ET preveu que l’estructura del salari, es determinarà mitjançant la negociació col·lectiva, que haurà d’incloure el salari base -és a dir, un salari objectiu– i, si escau, els complements salarials fixats en funció de les circumstàncies relatives a les condicions personals del treballador, al treball realitzat o a la situació o resultats de l’empresa -salari subjectiu-.
Per tant, aquests complements subjectius que percebin les persones treballadores, es poden sumar a l’import del salari base a efectes de determinar si l’import total del salari percebut supera, o no, el nou SMI. D’aquesta forma, si la suma dels imports corresponents a salari base, antiguitat i complements salarials, són iguals o superiors a l’SMI no resultaria necessari modificar la nòmina. En cas contrari, si resulta inferior caldria afegir el que resti per complir amb el nou SMI.
S’amplien els terminis fins al 30 de juny de 2022 per ingressar les diferències de cotització de l’ordre PCM/1353/2021, de 2 de desembre
Amb la publicació de l’ordre PCM/121/2022, de 24 de febrer, es modifica l’ordre PCM/1353/2021, de 2 de desembre, que desenvolupa les normes legals de cotització a la seguretat social, atur i protecció per cessament de l’activitat, fons de garantia salarial i formació professional per a l’exercici 2021.
Les circumstàncies especials que van afectar l’aprovació de la mencionada ordre, produïdes per l’endarreriment en la publicació de l’SMI per al 2021 (RD 817/2021, de 28 de setembre), ha suposat una ampliació necessària dels terminis.
El termini que prèviament finalitzava el 28 de febrer de 2022, s’amplia fins al 30 de juny de 2022 tal com s’estableix a l’article únic de la normativa.
«1. Les diferències de cotització que s’haguessin pogut produir per l’aplicació del que es disposa en aquesta ordre respecte de les cotitzacions que, a partir d’1 de setembre de 2021, s’haguessin efectuat podran ser ingressades sense recàrrec en el termini que finalitzarà el 30 de juny de 2022».
Aquesta rectificació va entrar en vigor a partir de l’endemà de la publicació de la normativa en el Butlletí Oficial de l’Estat, és a dir el 27 de febrer de 2022.