Quins moviments bancaris controla Hisenda?
Des de fa alguns anys, l’Agència Tributària controla de manera exhaustiva les operacions bancàries de les empreses, societats i autònoms.
Si tens una empresa o ets autònom, segur que t’has preguntat quines són les dades sobre el teu negoci que Hisenda pot controlar, inclosos els moviments bancaris.
És per aquesta raó per la qual Hisenda està coordinada amb els bancs perquè les entitats estiguin obligades a informar dels moviments bancaris en els comptes dels clients.
Hi ha una sèrie d’accions que poden ser sospitoses per a Hisenda i et pot demanar que les justifiquis.
Entre aquestes accions com després veurem detalladament estan:
- Ingressar bitllets de 500€
- Treure més de 1.000€ de caixers
- Realitzar ingressos o pagaments de més de 10.000€
- Ingressar més de 3.000€ en el banc en metàl·lic
- Tenir préstecs i crèdits de més de 6.000€
Si compleixes o excedeixes algun dels limitis anteriors, el teu banc facilitarà informació sobre aquest tema a Hisenda.
Però vegem-ho detalladament.
Quants diners em poden ingressar sense declarar?
La quantitat que et poden ingressar en el banc sense declarar ha de ser inferior als 1.000 euros.
Encara que si reps diversos ingressos superiors a 500 € pot saltar l’alarma i l’administració et pot requerir perquè justifiquis la procedència.
No has d’oblidar que sempre hauràs de justificar la procedència dels diners dins de la legalitat.
No obstant això, hi ha una sèrie de moviments bancaris que has d’informar Hisenda amb antelació.
Quins moviments bancaris haig d’informar amb antelació?
A més dels moviments que comentàvem anteriorment, aquests que el banc està obligat a informar Hisenda, hi ha uns altres en els quals la teva hauràs d’informar emplenant un formulari previ.
Aquests moviments són:
- Les entrades a Espanya de quantitats iguals o superiors a 10.000€. En aquests casos la declaració es realitza en Duanes, tret que els diners provingui d’un país membre de la UE, ja que en aquests casos serà suficient fa amb sis dies d’antelació una declaració prèvia a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.
- Els moviments dins del territori nacional d’imports iguals o superiors a 100.000€.
- Però també pot donar-se el cas que siguis autònom o tinguis una empresa i això afectarà algunes operacions.
Quines són les operacions d’empreses i autònoms que controla l’Agència Tributària?
La publicació de la Llei 7/2012 sobre la prevenció del frau fiscal va marcar un abans i un després en les operacions entre empreses.
El banc sempre haurà d’informar quan es produeixin determinat tipus d’operacions referides a ingressos, retirades i traspassos.
La quantia de l’operació o el mitjà utilitzat seran els factors pels quals ens veurem obligats a informar Hisenda de les operacions. De totes maneres, a través de la informació facilitada per les diferents entitats bancàries, l’Agència Tributària tindrà coneixement del saldo mitjà i el saldo final dels comptes bancaris, les operacions bancàries que superin la xifra de 10.000 € o que usin bitllets de 500 €, les transaccions bancàries en efectiu superiors als 3.000 € i els préstecs o crèdits que superin els 6.000 €.
Quina informació aporta una entitat bancària a Hisenda?
L’entitat financera estarà obligada a informar de les empreses o autònoms que duguin a terme aquestes operacions, aportant la informació del compte, dels titulars i de la quantia econòmica de l’operació. A més, qualsevol estat comunitari pot creuar la informació sobre residents a l’estranger per a perseguir el frau fiscal de manera senzilla entre els diferents països de la Unió Europea amb els quals Espanya ha realitzat acords de col·laboració.
Per què has de guardar els rebuts i pagaments durant cinc anys?
La Llei General Tributària estableix l’obligació de les entitats bancàries de proporcionar a l’Administració totes les informacions tributàries transcendents relatives a les relacions econòmiques, professionals financeres amb altres empreses o persones.
Per a complir aquesta norma, les entitats bancàries estableixen mesures de diligència que vagin més enllà de les que assenyalen les normes de manera expressa, per la qual cosa poden demanar tota la informació que considerin adequada.
Per aquestes raons, és recomanable que guardem durant cinc anys els justificants o rebuts de les operacions que hagin superat els límits establerts.
Com realitza la recerca l’Agència Tributària?
El fet que l’entitat bancària hagin d’informar de tots els moviments bancaris que hem comentat, no significa que vagi a iniciar una recerca pel simple fet de realitzar aquest tipus d’operacions.
Recorda que l’Agència Tributària només actuarà quan existeixin sospites d’operacions delictives.
Tingues en compte que Hisenda sempre haurà de posar-se en contacte amb l’entitat per a demanar la informació necessària.
Per contra, recorda que només contactarà amb l’usuari o banc si ho considera procedent, és a dir, pots ser investigat, encara que no tinguis coneixement que Hisenda estigui realitzant tal procés.
Informació de moviments bancaris: el model 170, el model 171 i el model 196
Existeixen tres models d’informació de moviments bancaris que les entitats bancàries tenen l’obligació de lliurar.
Informació del model 170
En primer lloc, has de tenir en compte les dades del model 170, on apareixen les operacions realitzades pels professionals o empresaris adherits al sistema de gestió de cobraments a través de targetes de dèbit i crèdit. En aquest model s’inclou a tots els comerços o establiments que cobren amb tarjera una xifra superior a 3.000 €.
Informació del model 171
En següent lloc, el model 171 és un document de caràcter anual que es realitza en el primer mes de l’any. En aquest model es recullen les operacions realitzades amb un volum de més de 3.000 € en els comptes bancaris, encara que siguin realitzats pel mateix titular d’aquest compte.
Informació del model 196
Finalment, el model 196 informa del resum anual de retencions i ingressos a compte en relació amb les vendes o rendiments del capital immobiliari. Mitjançant aquest segon model informatiu, l’Agència Tributària tindrà constància del total d’ingressos i imposicions realitzades en els diferents comptes bancaris.
Però com a novetat haig de dir-te que també hi ha un nou límit per a treure diners.
Nou límit per a treure diners del caixer automàtic
Una de les noves mesures d’Hisenda és establir un nou límit per a treure diners del caixer automàtic del banc.
L’objectiu d’aquest límit és evitar possibles fraus fiscals, així com el blanqueig de capitals.
Segons la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, en l’actualitat, l’Agència Tributària estableix una limitació en la retirada de diners en efectiu dels caixers.
Amb el nou límit, la retirada màxima diària de les entitats financeres a partir d’ara no podrà superar els 3.000 euros.
Però això té una altra limitació, perquè en el moment en el qual es treguin més de 1.000 euros es rebrà una trucada del banc per a justificar aquesta retirada de diners.
Això no vol dir que no puguis retirar més de 3.000 euros del banc, però hauràs de sol·licitar un justificant que la pròpia entitat farà arribar al Banc d’Espanya i a l’Agència Tributària.
Com el límit anterior és durant 24 hores, també tens la possibilitat d’anar al caixer en dies successius i anar traient dins dels limitis fins a aconseguir la suma que desitges.
Quin és el límit de pagaments amb moneders electrònics com Bizum?
Com saps els pagaments amb moneders electrònics com Bizum són molt habituals, ja que es poden realitzar de manera immediata tan sols amb el número de mòbil o el mail del destinatari.
És per això que el seu ús descontrolat podria suposar una important bossa de frau.
Has de tenir en compte que les operacions que realitzis amb Bizum són transferències bancàries, ja que aquesta App està connectada amb la teva entitat bancària i la pròpia Agència Tributària té accés als teus moviments.
Pel que podríem dir que la regulació dels pagaments a través de plataformes com Bizum tenen el mateix règim que la de qualsevol transferència bancària i els bancs han d’informar les autoritats fiscals de les operacions elevades o que excedeixin dels límits comentats anteriorment, i de qualsevol transacció si aquestes el requereixen.
Hisenda inicia una campanya per controlar els pagaments en efectiu
Segons el Pla de Control Tributari, una de les prioritats d’Hisenda és la comprovació dels pagaments en efectiu.
Hisenda prioritza en sectors amb alt risc d’existència d’economia submergida, i podrà verificar aquests pagaments per sobre dels límits legals.
LÍMITS en els pagament en efectiu:
- 1.000 Euros en operacions en què una part sigui empresari o professional
- 10.000 euros venedor empresari i pagador un particular NO RESIDENT en Espanya
Les COMPROVACIONS es realizaran previ requeriment on se sol·licitarà:
- El llibre de factures emeses i còpia de les que superin els 1.000 euros
- Justificants de com ha cobrat aquestes factures
- Identificació del TPV del seu negoci i del compte corrent on es van rebre
Si no es pot justificar, hisenda considerarà que s’ha cobrat en efectiu, i podrà sancionar fins a un 25% de la seva quantia.
En cas d’impagaments, faci la reclamació via judicial, o requeriment notarial, per tal que hisenda no la doni per cobrada en efectiu, i de pas pugui recuperar l’IVA.
IMPORTANT: El pagament de nòmines que superi els 1.000 € mensuals, també s’ha de pagar per transferència, o xec nominatiu, no en efectiu.