El Congrés dels Diputats ha aprovat la primera Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desperdici Alimentari a Espanya, una normativa (que no és pionera) que neix amb l’objectiu de fomentar un ús més eficient dels aliments al llarg de tota la cadena de valor, des del camp fins al consumidor final. Aquesta mesura, llargament esperada, busca donar resposta a un problema amb greus implicacions socials, econòmiques i ambientals.
Catalunya compta amb una Llei pròpia contra el malbaratament alimentari des de l’any 2020. Es tracta de la Llei 3/2020, del 11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, aprovada pel Parlament de Catalunya i pionera a nivell estatal. Aquesta llei catalana estableix l’obligació per a tots els agents de la cadena alimentària —producció, transformació, distribució, restauració i consum— de disposar d’un pla de prevenció per evitar el malbaratament. També estableix l’ordre de prioritats per gestionar els excedents: primer el consum humà a través de la donació, després l’alimentació animal, i finalment el compostatge o altres usos. A més, la llei catalana inclou mesures per a la formació, sensibilització i conscienciació de la ciutadania, així com l’obligació d’informar i mesurar les pèrdues. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, cada any es malgasten a Espanya prop de 1.200 milions de quilos d’aliments, la qual cosa suposa una mitjana de 28,21 quilos per persona. Aquesta llei vol revertir aquesta situació, alhora que reforça el compromís del país amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment el número 12, relatiu a la producció i consum responsables.
Objectiu 2030: reduir un 50% el malbaratament alimentari en llars i comerç minorista Reduir en un 20% el malbaratament d’aliments en les cadenes de producció i subministrament i en un 50% en la venda al detall i a les llars abans del 2030 és l’objectiu central de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, aprovada definitivament pel Congrés dels Diputats.
Aquesta nova norma obliga tota la cadena de valor alimentària —des de la producció agrària fins a la distribució i el consum final—, així com totes les administracions públiques, a implicar-se activament per evitar que milers de tones d’aliments acabin a les escombraries.
Es tracta d’una llei pionera a l’Estat espanyol que situa la lluita contra el malbaratament com una prioritat social, econòmica i ambiental, alineada amb els 2 Objectius de Desenvolupament Sostenible. La seva aplicació serà clau per transformar el sistema alimentari, fent-lo més eficient, just i sostenible.
Àmbit d’aplicació i responsabilitats
La nova norma afecta tots els agents de la cadena alimentària: producció primària, transformació, distribució, restauració i comerç detallista. A més, també inclou mesures per al sector de la restauració col·lectiva i el canal Horeca.
Les empreses estaran obligades a tenir plans de prevenció per identificar i reduir pèrdues alimentàries, prioritzant la donació a entitats socials abans que la transformació per a alimentació animal, compostatge o altres usos no alimentaris. També es promouen mesures com la venda de productes amb data de consum preferent pròxima i la sensibilització del consumidor final.
Què suposa per al sector de l’hostaleria i la restauració?
Per a bars, restaurants, cafeteries, hotels i serveis de càtering de fora de Catalunya, aquesta llei representa tant un repte com una oportunitat. Aquests establiments hauran de desenvolupar plans específics per evitar el malbaratament, que incloguin protocols de conservació, optimització d’estocs, adaptació de racions i correcta gestió de menús.
També es fomenta la col·laboració amb bancs d’aliments o entitats socials per donar sortida a aquells excedents que encara siguin aptes per al consum, així com la possibilitat d’oferir als clients la emportada dels aliments no consumits (pràctica que ja s’estava normalitzant però que ara es reforça legalment). Això pot implicar canvis en la formació del personal, inversions en logística o tecnologia (per exemple, per controlar millor les compres i l’estoc), i una adaptació a noves pràctiques de cuina i servei. Tot plegat, però, pot contribuir a una gestió més eficient i responsable, amb estalvis econòmics i una millora de la imatge de sostenibilitat davant dels clients.
Paper clau de la donació i la fiscalitat
Un dels punts destacats és el foment de la donació d’aliments. La llei estableix l’obligació de formalitzar acords entre donants i entitats receptores, per tal de garantir la traçabilitat i seguretat dels aliments. Així mateix, es contempla la necessitat de revisar els incentius fiscals per facilitar aquestes donacions.
Cap a una economia circular i més justa
Amb aquesta llei, Espanya fa un pas decidit cap a una economia circular que prioritza la sostenibilitat, però també la justícia social, promovent que els excedents alimentaris puguin arribar a les persones més vulnerables. A més, es reforça la 3 necessitat de mesurar i reportar les dades sobre desaprofitament alimentari, fet que permetrà millorar l’eficiència del sistema en el seu conjunt.
Perspectives i properes passes
Després de l’aprovació al Congrés, es preveu la seva entrada en vigor en els pròxims mesos, amb l’obligació per part de les empreses de començar a implementar els canvis necessaris. Això inclourà auditories internes, formació del personal i nous protocols per minimitzar les pèrdues. Amb aquesta nova normativa, Espanya s’alinea amb altres països europeus que ja compten amb legislació específica en matèria de desaprofitament alimentari, com França i Itàlia, i es posiciona com un referent en la lluita contra aquest repte global.
La nova llei estatal contra el malbaratament alimentari: com afecta Catalunya?
Amb l’aprovació definitiva al Congrés de la primera Llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, Espanya estableix per primera vegada un marc legal comú per a tot el territori en la lluita contra una de les problemàtiques més greus del sistema alimentari. Aquesta norma fixa objectius clars per a l’any 2030: reduir un 20% el malbaratament en les cadenes de producció i subministrament i un 50% en el comerç minorista i a les llars. Per assolir-ho, obliga tots els agents de la cadena alimentària i totes les administracions públiques a adoptar mesures concretes per evitar que milers de tones d’aliments acabin a les escombraries.
Aquesta nova regulació, però, no s’aprova en un buit legal. Catalunya ja compta, des de l’any 2020, amb la Llei 3/2020, del 11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que va convertir el país en pioner en aquesta matèria a l’Estat espanyol. La norma catalana estableix obligacions similars —com la necessitat que les empreses disposin de plans de prevenció—, i en alguns casos és més exigent, per exemple pel que fa a la jerarquia d’usos dels excedents o la promoció de la donació d’aliments.
Amb l’arribada de la llei estatal, s’obre una nova etapa que tindrà un impacte directe sobre el desenvolupament i l’aplicació del marc normatiu català. En primer lloc, cal tenir en compte la jerarquia normativa.
El text estatal, com a norma bàsica aprovada per les Corts Generals, prevaldrà en aquells aspectes en què hi pugui haver contradicció o solapament, i marcarà els mínims comuns que totes les comunitats autònomes hauran de respectar. Això obliga Catalunya a revisar el desenvolupament normatiu pendent, especialment el reglament d’aplicació de la seva pròpia llei, que encara no ha vist la llum després de cinc anys d’espera.
El futur reglament català haurà d’adaptar-se a aquest nou marc legal, evitant contradiccions amb la norma estatal i aprofitant els marges competencials per 4 reforçar aquells aspectes en què Catalunya ja havia anat un pas per davant. Tanmateix, el fet que la llei estatal arribi abans que el reglament català podria provocar disfuncions en l’aplicació pràctica de les mesures, generant incertesa entre els agents afectats i dificultant una gestió eficaç i coordinada.
Aquest escenari també posa sobre la taula la necessitat de col·laboració institucional. La llei estatal preveu mecanismes de cooperació entre les administracions autonòmiques i l’Estat, especialment pel que fa al seguiment de dades, la traçabilitat de les donacions, els controls i les sancions. Catalunya, que ja havia impulsat iniciatives pròpies en aquest àmbit, té ara l’oportunitat de contribuir activament a la construcció d’un sistema estatal més eficient, però per fer-ho caldrà disposar d’un reglament propi alineat, clar i operatiu.
En definitiva, la nova llei estatal suposa un pas endavant necessari i marca un nou horitzó en la lluita contra el malbaratament alimentari a Espanya. Per a Catalunya, representa tant un repte com una oportunitat: el repte d’harmonitzar la seva legislació i desplegar el reglament pendent, i l’oportunitat de continuar liderant, des del territori, un canvi de model alimentari més sostenible, responsable i just.