Anàlisi de la mal anomenada prohibició d’acomiadar
Al llarg dels últims dos anys, i en el context derivat del brot epidemiològic del virus SARS-CoV-2, hem patit un canvi constant de la legislació que ha anat introduint força novetats, entre les quals es va afegir la “prohibició d’acomiadar” que hem anat arrossegant fins aquest any 2022.
L’aparició de la “prohibició d’acomiadar” va aparèixer per primer cop a l’article 2 del Reial Decret-Llei 9/2020, de 27 de març, en què s’establia que les causes que poguessin justificar un ERTO COVID (fos de Força Major o ETOP) no podien servir de base per acomiadar persones treballadores, però realment no prohibia l’amortització de llocs de treball per causes que no estiguessin vinculades al virus SARS-CoV-2. La referida mesura es va anar prorrogant en les normes successives en matèria de la COVID i ERTO.
Així ho va determinar ja una de les primeres sentències de l’estat d’alarma i que va representar un precedent per a tribunals superiors, com va marcar la sentència del Jutjat Social de Ciudad Real de 29 de setembre de 2020, que delimitava les causes que podien portar a no considerar-se justificatives, però en cap cas introduïa una prohibició. Així, el Jutjat Social de Ciudad Real va obrir un camí poc freqüentat, partint de la distinció entre les nombroses resolucions que qualificaven els acomiadaments de maneres diferents: procedència, improcedència i nul·litat.
Enfront de la multitud de sentències contraposades que s’han dictat al llarg d’aquests dos anys, la qüestió, precisament, no ha sigut pacífica perquè la majoria d’aquests acomiadaments han acabat sent qualificats d’improcedents atès que, casuísticament, les causes que els justificaven es trobaven vinculades al context pandèmic. Com a exemples més il·lustratius podem trobar:
- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 24 de novembre de 2020 determina que és procedent l’amortització de llocs de treball per la resolució del contracte per part de l’empresa principal per causes alienes a la pandèmia.
- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 31 de març de 2021 que, de manera didàctica i en igual sentit que les sentències STSJ d’Andalusia de 19 de novembre de 2020 i de Madrid del 25 de novembre de 2020, explica que la limitació a les causes d’acomiadar no és una prohibició que comporti una vulneració de Drets Fonamentals i que, per tant, sigui mereixedora de la qualificació de nul·litat.
- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del 10 de setembre de 2021 considera procedent l’acomiadament per causes econòmiques anteriors i alienes a la pandèmia.
- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del 25 de novembre de 2021 considera vinculat a la COVID la pèrdua d’un client imprescindible i, per tant, es qualifica d’improcedent l’acomiadament.
La qüestió, com pot veure’s, no és pacífica, però sí que sembla que el criteri estandarditzat és el de qualificar d’improcedents aquells acomiadaments en què la causa està directament vinculada a la situació de pandèmia.
L’article 2 del Reial Decret-llei s’ha anat prorrogant en cada “norma COVID” en matèria laboral que s’ha promulgat. Aquest article, així i tot, va quedar derogat a tots els efectes el passat dia 28 de febrer de 2022.
Tot i això, el fi de la mal anomenada “prohibició d’acomiadar” ha durat poc, ja que en l’article 44 del Reial Decret-Llei 6/2022, de 29 de març, es torna a limitar les causes d’acomiadament, que no prohibir, per a aquelles empreses que accedeixin a ajudes econòmiques directes per pal·liar l’augment de despesa energètica. Així mateix, també preveu que les empreses que s’acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades en l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors per causes relacionades amb la invasió d’Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic, no podran utilitzar aquestes causes per a realitzar acomiadaments.
Aquesta nova limitació, en principi en vigor fins al 30 de juny de 2022, pretén evitar acomiadaments si l’empresa rep ajudes directes per causes relacionades amb el preu de l’energia o si decideix acollir-se a un ERTO per causes relacionades amb la invasió d’Ucraïna. Segons l’article 44 d’aquest Reial Decret-Llei, les empreses hauran de retornar les ajudes rebudes si, sent beneficiàries d’aquestes, acomiaden persones treballadores per raó del cost energètic (apartat primer).
S’observa doncs la tendència legislativa a limitar les mesures empresarials, que considerem contrària a l’article 38 de la Constitució Espanyola que reconeix el principi de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat, així com a l’article 16 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que reconeix el principi de llibertat d’empresa de conformitat amb el dret comunitari i amb les legislacions i pràctiques nacionals.