La Visió de la FIHRT dels efectes de la sequera

22 abril, 2023

La Visió de la FIHRT dels efectes de la sequera i les restriccions al món empresarial: Economia, aigua i futur

Després de l’Acte celebrat divendres passat per PIMEC a Barcelona, on es proposa l’impuls d’un gran acord per a la gestió de l’aigua amb un debat de cohesió territorial en benefici del progrés econòmic i social, i on les mipimes demanem a les administracions posar en marxa urgentment mesures que permetin la continuïtat de l’activitat empresarial i un ús sostenible de l’aigua davant una transició que requereix d’inversions per reconvertir les activitats a més d’adherir-nos al Manifest presentat per garantir la disponibilitat d’aigua a llarg termini i minimitzar els efectes negatius de l’escassetat d’aquest recurs en diferents sectors i territoris, des de la FIHRT volem donar també la nostra visió particular des del Territori.

Patim una sequera històrica.

La indústria turística s’enfronta a uns mesos durs.

Es fa indispensable que empreses i treballadors del turisme, un sector tan estratègic i vital per a l’economia i el benestar de la ciutadania, comptin amb un sistema especial de protecció que els permeti sobreviure a aquest període de sequera per a així continuar generant riquesa i llocs de treball en el futur.

Per sort, no tot el territori es troba en la mateixa situació, però el País ha d’afrontar aquesta emergència nacional procurant racionalitzar al màxim la distribució de l’aigua disponible.

No és moment de plantejar conflictes entre els diferents usos de l’aigua (agrari, de boca, industrial o turístic) i entre territoris, sinó d’afrontar una situació d’emergència sense perjudicar ni la ciutadania ni la marxa econòmica del país.

Des de la FIHRT entenem que la sequera no ha d’impedir el funcionament del motor econòmic del turisme. El turisme és un sector econòmic fonamental per al país: aporta prop d’un 12 % al PIB català i dóna feina directa o indirecta a prop d’un 15% de la població ocupada (xifres deu vegades superiors a les del sector primari).

La sequera no ha de paralitzar un motor econòmic del país; sobretot ara, començada ja la temporada turística.

El turisme és un sector que pateix la situació de sequera d’una manera evident, pel fet que molts usos i activitats turístiques tenen l’aigua com a protagonista.

Centenars de milers de llocs de treball depenen de la temporada turística.

Catalunya ha d’afrontar aquest problema de forma responsable i seriosa per tal de mantenir el seu prestigi com a destinació turística de primer nivell mundial.

El problema no ve d’ara, si no de la mala planificació dels Governs i dels buidatges dels pantans i embassaments realitzats per les hidroelèctriques, amb un caràcter purament especulatiu.

El sector turístic té una llarga experiència en matèria d’ús racional de l’aigua, que implica, aprofitament, reaprofitament, reutilització i estalvi d’aigua. És un sector que està a l’avantguarda en matèria de bones pràctiques d’estalvi d’aigua i us racional de l’aigua.

Un percentatge significatiu d’establiments turístics (hotels, càmpings), ha fet un gran esforç des de fa anys en matèria de racionalització i reutilització de l’aigua, mitjançant la depuració, el reciclatge i la reutilització de l’aigua. Així, molts establiments hotelers i de càmping funcionen amb sistemes de reciclatge i reutilització d’aigües grises (lavabos, dutxes, piscines) que minimitzen el consum d’aigua. Es poden separar en dos grans tipus; puntuals i estructurals. Sense caràcter limitant, actualment es disposen de sistemes com els comptadors individuals; els reguladors de pressió d’aigua d’entrada; els mecanismes estalviadors per a aixetes, cisternes i processos de neteja; els sistemes d’estalvi en zones verdes; els sistemes d’estalvi en refrigeració; els captadors d’aigua de pluja; els re-utilitzadors d’aigua sobrant de les piscines i els d’aigües grises, entre d’altres.

Moltes piscines d’hotels i càmpings funcionen amb sistemes de depuració de cicle tancat que redueixen al mínim la despesa d’aigua (només s’ha de cobrir l’evaporació i la renovació preceptiva des del punt de vista sanitari) .

Al sector turístic li preocupa: que facin talls d’aigua durant el dia, ja que perjudica la neteja, les dutxes, els Restaurant; provocaria que els horaris de treball es condicionessin a la disponibilitat d’aigua; que es redueixi la pressió de les canonades; i el més significatiu, la (una nova) pujada de preus en aliments i begudes perquè el sector primari es veu tan o més afectat, i veuran reduïdes les produccions.

Des del sector podem incidir novament en la Formació i sensibilització del personal dels establiments, sobretot en els processos de neteja en general i en els jardins o zones verdes de l’establiment.

Però sobretot, cal sensibilitzar el client; sense repercutir en els estàndards de confort, cal fer partícip al client de les millores que s’han adoptat per estalviar aigua, i oferir-l’hi la possibilitat de prendre part activa (oferint-los, per exemple, la possibilitat de no canviar els llençols o les tovalloles diàriament). Molts hotels i locals de turisme ja estan adoptant mesures per estalviar aigua, com reguladors de cabal a les aixetes de les dutxes i rentamans, per adaptar-se a la situació de sequera. Però queda en mans del visitant fer-ne un consum responsable i, per exemple, fer servir la dutxa en compte de la banyera

Cal que el Govern recolzi al sector turístic en allò que sigui necessari, en el sentit de vetllar perquè aquesta perjudiqui el mínim possible el desenvolupament de la propera temporada turística i el prestigi de Catalunya com a destinació turística.

Però el Govern va tard. Ja fa més d’un any que des del sector es parla de la manca d’aigua, de la situació extrema de la capacitat dels embassaments, i de la dificultat de molts empresaris de dur a terme la seva activitat. I si a més de la sequera i sumem el risc d’incendi, la situació per a molts empresaris catalans, es complica i provoca el tancament de les seves activitats.

En aquest sentit, i en relació a les empreses de turisme nàutic, la sequera en els embassaments, la Declaració del Pla Alfa 3, i la posterior de tancament d’Accés al Medi Natural, per risc d’incendi, l’any 2022, va fer que el juliol del 2022 la totalitat de les empreses que es troben en massissos, parcs i zones naturals, es veiessin obligades a suspendre la seva activitat per aquestes restriccions d’accés. Les pèrdues van ser superiors al 60%. Casals, Cases de Colònies i Ajuntaments, van cancel·lar les activitats previstes en aquestes zones.

L’any passat ja es patia el baix nivell de l’aigua, però això ha anat a més: la distància que s’ha de recórrer amb el material entre el remolc o les casetes fixes fins l’aigua, són ja inabordables. Els desnivells dificulten els accessos i l’activitat. Tothom veu les imatges de llargues costes de fang esquerdada al voltant dels pantans i el campanar de Sau al descobert, tot sencer.

En aquest sentit, des de la FIHRT, per a les empreses del sector nàutic que es operen en embassaments i conques fluvials interiors, demanem:

Abonament de les taxes pagades a l’ACA donada la impossibilitat d’exercir l’activitat en els embassaments:
1. Declaracions responsables abonades i que no es podran executar. Retornar-les
2. Cànons de navegació abonats i que no es podran executar: No cobrar-los.
3. Poder continuar amb el permís de navegació que tenim els professionals registrats i responsables, en el cas d’aplicar-se mesures, sigui del Pla de Sequera, o sigui del Pla Alfa.
Ajuts econòmics: les empreses de turisme nàutic podrien sol·licitar ajuts econòmics per ajudar a mitigar els efectes de la sequera ( i de l’activació del Pla Alfa 3 amb tancament accés a espais naturals) en els seus negocis en base a la facturació del 2021, tenint en compte que moltes empreses ja es van veure afectades l’any 2022 per la sequera i pel tancament de les zones naturals per risc d’incendi, perdent prop d’un 60% de la facturació (es van cancel·lar colònies, casals, activitats amb grups i particulars, etc). Ajuts en el sentit dels que van atorgar-se durant la pandèmia al sector de la restauració o l’oci nocturn, p. Ex.
Per què no declarar zona catastròfica els embassaments que no poden oferir les activitats aquàtiques?
Flexibilització de les regulacions: la Generalitat de Catalunya podria ajudar a les empreses de turisme nàutic a obtenir més flexibilitat en les regulacions existents, com ara la duració de les llicències i els permisos, per adaptar-se millor a les circumstàncies actuals.
Millora de les infraestructures: la Generalitat de Catalunya podria invertir en la millora de les infraestructures existents en els embassaments, com ara la construcció de pous, per ajudar a mantenir un nivell adequat de l’aigua i millorar les condicions de navegació.
Suport tècnic i assessorament: la Generalitat de Catalunya podria proporcionar suport tècnic i assessorament a les empreses de turisme nàutic per ajudar-les a adaptar-se a les condicions de sequera, com ara consells sobre les millors pràctiques de gestió de recursos hídrics i de promoció del turisme sostenible.
Promoció del turisme local: la Generalitat de Catalunya podria promoure el turisme local a les zones afectades per la sequera en els embassaments per ajudar a mantenir un nivell adequat de demanda per als serveis de les empreses de turisme nàutic.
Ajuts per a la millora de l’eficiència energètica en l’ús d’embarcacions: Aquesta ajuda pot incloure incentius per a la instal·lació de motors més eficients, la renovació de la flota per a incloure models més sostenibles, o altres mesures per a reduir el consum d’energia.
Subvencions per a la promoció turística: Aquestes ajudes podrien incloure la creació de campanyes publicitàries per a promoure l’activitat nàutica en els embassaments afectats per la sequera, o la participació en fires i esdeveniments turístics per a promoure la zona.
Ajuts per a la millora de les infraestructures portuàries: Aquesta ajuda pot incloure la construcció o millora de les instal·lacions portuàries per a millorar el servei als clients i facilitar l’accés a l’embarcació.
Crèdits a baix interès: La Generalitat de Catalunya podria oferir crèdits a baix interès per a les empreses de turisme nàutic per ajudar-les a fer front als costos relacionats amb la sequera i la seva gestió.
Ajudes per a la formació: La Generalitat de Catalunya podria oferir ajudes per a la formació dels professionals del sector nàutic per a millorar els seus coneixements sobre la gestió de la sequera i altres qüestions relacionades amb el sector.
Mesures per preservar la qualitat de l’aigua, com evitar zones amb fang i amb mesures per la prevenció d’incendis.
Creació de grups de treball que agrupin tècnics de tots els àmbits relacionats amb el canvi climàtic i les seves conseqüències per tal de valorar possibles accions orientades a millorar o fins i tot revertir la situació actual actuant en diferents nivells.
Creació de protocols de treball pel que fa a eficiència i protecció de les instal·lacions de les activitats nàutiques i d’aventura de Catalunya (tant pel que fa a gestió de l’aigua com a protecció en cas d’incendis o preparació pels Plans Alfa nivell 3)
Creació i implementació d’aquest protocols de prevenció a cada empresa del sector, generant zones segures, que permetin les especificitats de cada disciplina i que esdevinguin una guia per poder seguir treballant amb seguretat, sempre sota la supervisió d’un tècnic, en cas de tancament de zones naturals per activació de plans alfa.
Compensacions per pèrdua d’ingressos a totes les empreses del sector que es vegin perjudicades per la manca d’aigua o per l’activació dels plans en cas que no es pugui seguir treballant.
Creació i Millora de les infraestructures destinades a la pràctica i foment de la salut a través de les activitats nàutiques i aquàtiques, per tal d’adaptar-les a les situacions canviants dels nivells de l’aigua per sequera. Autorització per part de l’ACA , Ajuntaments i Consells Comarcals d’arranjament d’antigues vies dins els embassaments, que han quedat al descobert amb la sequera; l’arranjament d’aquests antics vials facilitarien mínimament l’accés a l’aigua (treure fangs, etc)
Conscienciació a nivell genèric de la necessitat física i psíquica de la població en general de poder seguir gaudint dels seus moments d’oci, esport i cura en els espais naturals de les conques internes de Catalunya.
Valoració del nostre sector d’activitats esportives en el medi natural, com a activitat saludable i respectuosa amb l’entorn, i factor clau en l’educació mediambiental.
Diversificar les activitats: La sequera afecta també altres activitats turístiques, com ara el senderisme, el barranquisme, l’escalada, ja que en cas de tancament dels accessos a la natura per risc d’incendi, no es podrà arribar a fer res.
Pel sector de les activitats nàutiques en embassaments i conques fluvials, el més important és mantenir una comunicació fluïda amb les institucions. L’Administració no ha après res de la pandèmia. Continuen prenent-se decisions sense comptar amb els sectors afectats, i els empresaris continuen assabentant-se abans per la premsa que pel propi Govern.