Llei 1/2025, d’1 d’abril, publicada al BOE número 80, de 2 d’abril de 2025

S’ha publicat la Llei 1/2025, d’1 d’abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que té per objecte la prevenció i reducció de les pèrdues d’aliments per part de tots els agents de la cadena alimentària, establint una jerarquia de prioritats de solució i donant resposta a l’objectiu sobre el sistema alimentari de producció i consum responsables de l’Agenda 2030.

Segons la disposició final vintena de la Llei, la major part d’aquesta entra en vigor el 2 de gener de 2025. No obstant, es tracta d’un error que prové de la redacció inicial del projecte de llei. Malgrat l’error, i a l’espera que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació publiqui una correcció, la major part de la llei ha entrat en vigor el passat 3 d’abril, llevat dels articles 6 i 7, que entraran en vigor el 3 d’abril de 2026.

La norma posa al centre l’eficiència en l’ús dels recursos, prioritzant la sostenibilitat enfront a l’aspecte econòmic exclusivament. La llei té com a objectius prevenir el malbaratament alimentari, fomentar la donació d’excedents i impulsar l’educació i sensibilització de ciutadans i empreses.

La llei defineix com a malbaratament alimentari «la part dels aliments destinada a ser ingerida pels humans i que acaba sent rebutjada com a residu”.

En primer lloc, pretén prevenir tant les pèrdues com el malbaratament, mitjançant la transformació dels aliments. Per aquest motiu, estableix una jerarquia de prioritats que hauran d’atendre els agents de la cadena: la prioritat serà la donació i altres tipus de redistribució per al consum humà, seguida de l’alimentació animal i, posteriorment, el seu ús com a subproductes en una altra indústria. En última instància, ja com a residus, es dedicaran a l’obtenció de compost per al seu ús en el sòl i, quan no sigui possible, per a biogàs o combustibles.

Des de l’entrada en vigor, les Administracions Públiques estan obligades a dissenyar plans de col·laboració pública-privada per a reduir el malbaratament alimentari, així com impulsar campanyes divulgatives sobre consum responsable. Així mateix, hauran d’informar els consumidors de pautes per a una millor planificació dels seus menús i compres, amb l’impuls dels aliments frescos, de temporada i de proximitat. També hauran de promoure la cuina de reaprofitament, les bones pràctiques d’emmagatzematge i altres hàbits responsables. La norma insisteix en la importància de la coordinació pública-privada, la coherència legislativa i la rellevància d’incloure en aquesta línia els programes d’alimentació escolar.

Finalment, la llei preveu un règim sancionador:

– Les infraccions lleus, com no aplicar la jerarquia o impedir la donació d’aliments, seran sancionades amb un advertiment o una multa de fins a 2.000 euros.

– Les greus, com l’acumulació d’infraccions lleus o no disposar de plans de prevenció, amb una multa d’entre 2.001 i 60.000 euros.

– La reiteració d’infraccions greus donarà lloc a una infracció molt greu, sancionada amb una multa d’entre 60.001 i 500.000 euros.

Les comunitats autònomes podran incrementar aquests llindars i imposar noves sancions.

 

A continuació teniu un resum de les principals implicacions d’aquesta Llei:

1.  Agents obligats a complir la normativa de malbaratament alimentari (article 2)

Tots els agents de la cadena alimentària que operin en territori espanyol, incloent:

• Productors (agricultors, ramaders, pescadors, etc.)
  • Transformadors (indústria alimentària, envasadores, etc.)
  • Distribuïdors (supermercats, majoristes, etc.)
  • Hostaleria i restauració (bars, restaurants, hotels, càtering)
  • Administracions públiques
  • Entitats i associacions que reparteixen aliments donats (com ara bancs d’aliments, ONGs, xarxes solidàries)

Qui en queda exclòs?

No s’aplica a certes retirades de productes agrícoles, regulades a nivell europeu per motius de gestió de crisi del mercat, com ara:

• Retirades de fruites i hortalisses per mesures de crisi dins dels Programes Operatius.
  • Retirades de plàtans dins del Programa POSEI (Programa Comunitari de Suport a les Produccions Agràries de Canàries).
  • Altres retirades o intervencions autoritzades per la legislació europea per gestionar crisis o regular el mercat.

2.  La jerarquia de prioritats (article 5)

Primera obligació: prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari, incorporant criteris de producció, compra i gestió racionals i basats en les necessitats concretes que impedeixin la generació d’excedents.

A més, han d’adaptar les seves actuacions a la següent jerarquia de prioritats:

1. Transformació dels productes agraris o aliments que no s’han venut, però que continuen essent aptes per al consum humà, en altres productes alternatius per a consum humà.
2. Donació d’aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà. Exemples d’“altres tipus de redistribució” podrien ser: donació a bancs d’aliments o plataformes digitals de redistribució (aplicacions o llocs web que connecten negocis amb excedents alimentaris amb organitzacions benèfiques o directament amb consumidors).
3. Alimentació animal i fabricació de pinsos.

• Subproductes en una altra indústria.
• I en darrera instància, com a residus, al reciclatge i, en particular, a l’obtenció de compost i digestat de màxima qualitat per al seu ús en sòls i, quan no sigui possible l’anterior, a la valorització energètica mitjançant l’obtenció de biogàs o combustibles.

Possibilitat d’adaptació d’aquesta llista: adaptar les actuacions de l’establiment conforme a les característiques pròpies de la seva activitat o específiques del sector, o si s’obté un millor resultat en la reducció del malbaratament alimentari.

S’hauran de justificar els motius, ja sigui per raons de factibilitat tècnica, seguretat alimentària, viabilitat econòmica o protecció del medi ambient, o major eficiència en la gestió per baules anteriors, entre altres. Aquesta possibilitat d’adaptació i la seva justificació es podrà desenvolupar reglamentàriament (si això succeeix, s’informarà).

Entitats excloses de seguir la jerarquia de prioritats:

• Microempreses (article 6.6): empreses amb menys de deu persones i un volum de negoci anual o balanç general anual no superior a dos milions d’euros.
  • Petites explotacions agràries (article 6.7), definides segons la Recomanació de la Comissió del 6 de maig de 2023 sobre la definició de microempreses, petites i mitjanes empreses (2003/361/CE).

3.  Obligacions generals (article 6)

1. Aplicar a les pèrdues i el malbaratament alimentari la jerarquia de prioritats (excepte les excepcions abans esmentades).
2. Disposar d’un pla d’aplicació per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari que contempli la manera en què s’aplicarà la jerarquia de prioritats.
   1. Els operadors que actuïn en més d’una comunitat autònoma podran complir aquesta obligació mitjançant un pla integrat conjunt.
   1. Si es treballa en comunitats autònomes amb regulació específica que exigeixi tenir un pla, s’hauran de seguir els requisits establerts per les normatives autonòmiques corresponents.
3. Promoure acords o convenis per donar els seus excedents d’aliments a entitats d’iniciativa social, altres organitzacions sense ànim de lucre o bancs d’aliments, excepte si és inviable i queda degudament justificat (per motius de factibilitat tècnica, seguretat alimentària, viabilitat econòmica, protecció del medi ambient o major eficiència en la gestió per baules anteriors, entre altres). Aquesta possibilitat d’adaptació i justificació es podrà desenvolupar reglamentàriament (si això succeeix, s’informarà).

Entitats excloses dels punts 2 i 3:

• Activitats desenvolupades en establiments iguals o inferiors a 1.300 m² (tant si tenen venda al públic com si no).

• Els establiments que operin sota un mateix CIF i que, en conjunt, superin els 1.300 m² segons els criteris anteriors, sí que estaran obligats.

Qualsevol estipulació contractual que impedeixi expressament la donació d’aliments serà nul·la de ple dret.

S’hauran d’evitar actuacions orientades a deixar els aliments en condicions no aptes per al seu consum o valorització.

Entitats excloses de seguir totes les obligacions establertes a l’article 6:

• Microempreses (article 6.6)
• Petites explotacions agràries (article 6.7)

Data d’aplicació d’aquestes mesures:

Les mesures obligatòries contingudes en aquest apartat (article 6) seran aplicables un cop transcorregut un any des de la publicació al «Butlletí Oficial de l’Estat».

4.  Obligacions específiques per al sector HORECA (article 8)

• Facilitar al consumidor que pugui endur-se, sense cap cost addicional (excepte pel que estableixen les normatives sobre plàstics d’un sol ús), els aliments que no hagi consumit, excepte en els formats de bufet lliure o similars, on la disponibilitat d’aliments no està limitada.
  • Informar d’aquesta possibilitat de forma clara i visible dins el mateix establiment, preferentment a la carta o menú.

Quins envasos cal utilitzar?

• Envasos aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables o fàcilment reciclables.
  • Per als envasos o recipients de plàstic d’un sol ús, cal tenir en compte les disposicions del títol V de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, en especial les relatives a la reducció del seu consum i l’obligació de cobrar-ne l’ús, així com l’article 18 del Reial decret 1021/2022, de 13 de desembre.

Les empreses o entitats gestores de càterings o menjadors col·lectius i socials, en col·laboració amb centres educatius o sociosanitaris, podran establir programes de sensibilització, educació i formació per reduir el malbaratament alimentari, dirigits al personal de cuina, de menjador, del centre i els usuaris.

5.  Drets dels consumidors a saber per part dels establiments (article 10)

Els consumidors tenen dret a:

1. Rebre informació per part de les empreses sobre les mesures que s’adopten per reduir el malbaratament alimentari.

• Endur-se els aliments que no hagin consumit, excepte en els formats de servei de bufet lliure o similars, on la disponibilitat de menjar no està limitada.

6.  Règim fiscal de les donacions d’aliments (disposició final dissetena)

El Govern establirà, en el menor temps possible, el mecanisme per a l’aplicació immediata del tipus del 0 per cent a totes les entregues de béns, en espècie o dineràries, realitzades en concepte de donatius per a l’adquisició d’aliments o articles de primera necessitat destinats a entitats sense finalitat lucrativa definides segons el que disposa l’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitat lucrativa i dels incentius fiscals al mecenatge, d’acord amb l’article 91.Cuatro de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.

Aquest règim s’aplicarà exclusivament als aliments i béns destinats a donacions, i queden exclosos els productes adquirits per tornar al circuit comercial.

7.  Entrada en vigor (disposició final vintena)

Aquesta llei entrarà en vigor el 2 de gener de 2025.

Tot i que el text fixa erròniament aquesta data com a entrada en vigor, fonts del Ministeri han confirmat que la norma entra en vigor el 3 d’abril. L’error en la data es va arrossegar des de les darreres fases de tramitació parlamentària.

Les mesures obligatòries contingudes a l’article 6 d’aquesta llei seran aplicades transcorregut el termini d’un any des de la publicació al «Butlletí Oficial de l’Estat».

8.  Responsabilitat dels operadors sobre la higiene del recipient aportat pel client: Reial decret 1021/2022, de 13 de desembre

D’acord amb el que estableix el Reial decret 1021/2022, de 13 de desembre, pel qual es regulen determinats requisits en matèria d’higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris en establiments de comerç al detall, l’article 18 estableix com poden servir-se els productes alimentaris en recipients, així com les responsabilitats relatives a la higiene d’aquests recipients.

• Els operadors podran servir els productes alimentaris en recipients reutilitzables aptes per al contacte amb aliments, aportats per la pròpia clientela en el moment de fer la compra.
  • La persona compradora serà responsable de la higiene dels recipients que aporti, així com de la seva aptitud per al contacte amb aliments. No obstant això, el venedor podrà rebutjar l’ús si considera que l’estat higiènic del recipient no és adequat per garantir la seguretat del producte.
  • Els operadors dels establiments de comerç al detall quedaran exempts de responsabilitat pels problemes de seguretat alimentària derivats de la utilització de recipients aportats per la clientela.

• Els operadors que elaborin productes alimentaris en recipients reutilitzables podran reutilitzar-los per envasar nous productes quan siguin retornats per la clientela, sempre que es garanteixi la neteja, desinfecció i idoneïtat per part de l’operador.