El Congrés tramitarà la llei que obliga a les empreses a registrar les hores treballades. Pretén que es freni l’ús de les hores extra no pagades i que s’elevi aquesta infracció a greu.
Un 45% de les hores extra continuen sense pagar-se, segons les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), corresponent al segon trimestre de l’any. Per tractar d’evitar que les companyies abusin d’aquesta pràctica, el Ple del Congrés va aprovar per majoria -amb l’abstenció de Ciutadans i la negativa del Partit Popular- una proposició de Llei del PSOE, que demana que es modifiqui l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors per incloure l’obligació per part de les empreses de registrar diàriament la jornada de cada treballador amb l’horari concret d’entrada i de sortida. A més, les companyies hauran de conservar aquests registres durant quatre anys i posar-los a la disposició dels inspectors de treball i Seguretat Social que així ho requereixin.
La portaveu d’Ocupació dels socialistes, Rocío de Fruits, va defensar aquesta iniciativa per garantir la conciliació, millorar els recursos a la Seguretat Social -en cotitzar per totes les hores treballades- i disminuir el risc psicosocial que suposa la presència excessiva del treballador en el seu lloc de treball. De els més de sis milions d’hores extraordinàries que treballen els assalariats espanyols, 2,7 milions no reben cap tipus de compensació ni en forma de remuneració econòmica ni de descans. «Això és completament il·legal i inconstitucional», va denunciar el diputat d’Units Podemos, Alberto Rodríguez, que va recordar que les hores treballades de més augmenten els sinistres laborals. La llei estableix que un treballador no pot fer més de 80 hores extra a l’any, tret que les hagi compensat amb descans o sigui un cas de força major.
Malgrat que la normativa és clara respecte a la regulació de les hores extraordinàries, s’incompleix de forma reiterada. Per això, el Congrés exigeix també que s’elevi aquesta infracció a greu.
Des de l’inici de la crisi, el nombre d’hores extraordinàries no abonades va augmentar en detriment de les compensades. Així, si en 2008 el percentatge d’hores extra no pagades era del 38,97%; en 2015 va arribar a aconseguir el 55,63%, és a dir, eren més les hores extraordinàries que no s’abonaven que les sí es compensaven.
Només a partir del tercer trimestre de l’any passat, va començar a revertir aquesta situació, encara que encara estem lluny de les xifres precrisis.
El registre de les hores treballades és, en qualsevol cas, una iniciativa no eximeix de polèmica.
Experts en Dret del Treball l’han qüestionat en entendre que contradiu les últimes fallades del Tribunal Suprem a favor d’un menor control, i asseguren que generalitzar aquesta iniciativa a totes les empreses pot generar més conflictivitat laboral i va en contra de la flexibilitat que es reclama tant des de l’àmbit de les empreses com per part dels treballadors per poder conciliar millor la seva vida laboral i professional.
Una opinió que comparteixen des de Ciutadans, que sostenen que el registre no és una fórmula eficient i que haurien de ser les companyies les que donessin flexibilitat a cada empleat. «Són més importants els resultats que el temps de presència», va defensar el diputat de la formació taronja Sergio del Campo. Per al popular Carmelo Romero, la proposta s’oblida de «les noves tendències del món laboral» com la flexibilitat, l’economia digital i el treball per resultats. I, a més, considera que encara que és necessari aclarir el registre d’hora, després de les diferents interpretacions del Suprem, aquesta qüestió hauria d’abordar-se en la taula oberta sobre la qualitat en l’ocupació, en la qual està present Ocupació i els interlocutors socials.