Nova llei de garanties del consumidor i usuari
Aquesta última modificació reforça les garanties pel consumidor i, per tant, imposa a les empreses el deure d’adaptar les seves vendes i prestació de serveis a les noves condicions.
Les principals novetats a destacar són, en primer lloc, l’ampliació de la garantia dels productes nous de dos a tres anys i d’un any pels béns de segona mà. Això implicarà que legalment el període durant el qual l’empresari serà responsable de la conformitat del client és de tres anys, sense perjudici, que contractualment es pugui ampliar aquesta garantia.
Un altre canvi significatiu és el relatiu a la càrrega de la prova que s’amplia de sis mesos a dos anys, és a dir, durant dos anys es presumirà que les faltes de conformitat manifestades ja existien quan es va entregar el bé.
En la mateixa línia, s’ha allargat a deu anys el període durant el qual les empreses hauran de disposar de peces de reparació i un servei tècnic adequat. El còmput és d’ençà que es deixi de fabricar el producte. Aquesta mesura, a més de ser una garantia pel client, és una aposta per la sostenibilitat i durabilitat dels productes.
En última instància, cal destacar que per adaptar-se a les noves circumstàncies de la contractació s’amplia l’àmbit d’aplicació al subministrament de continguts o serveis digitals. El període de garantia d’aquesta tipologia és tot el termini que duri el subministrament d’acord amb el contracte.
Aquest seguit de mesures han estat incorporades al Dret Espanyol per la transposició de la Directiva Europea (UE) 2019/771 de 20 de maig de 2019 seguint l’aposta de l’Agenda Europea del Consumidor per la sostenibilitat i racionalització del consum.
Alguns dels sectors afectats opinen que Espanya s’ha excedit en la transposició de la Directiva sobretot en referència a les peces de reparació perquè ha instaurat unilateralment aquest excessiu període de 10 anys.
En el mateix sentit, algunes opinions crítiques consideren que aquestes modificacions s’han fet tenint en compte només un component del negoci jurídic: el consumidor. Les empreses, per la seva part, es veuen obligades a haver d’assumir noves condicions de contractació amb el consegüent cost que això suposa en el sentit de suportar un excessiu període de garantia, disposar d’estoc, peces de reparació i adient assistència tècnica.
Les conseqüències que pot comportar l’adopció d’aquestes mesures poden ser contràries a les buscades perquè les empreses es veuran forcades a repercutir aquests costos en el preu final dels productes, per tant, això es traduiria en una inflació i major perjudici pel consumidor.