PIMEC exigeix revertir el pes marginal de les pimes en la distribució dels Fons Next Generation UE pel 2022
S’han agilitat els tràmits d’obertura de centres d’activitats marítimes, actualitzat la web d’informació que s’ofereix a la ciutadania i aprovat un pla de control, vigilància i inspecció de les activitats que duen a terme
Actualment, hi ha registrats més de 550 centres d’aquestes característiques distribuïts al llarg del territori català que ocupen 4.500 persones
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible com a autoritat marítima en l’àmbit de l’acció marítima, durant l’any 2021 ha treballat en diferents línies per dinamitzar l’activitat econòmica de les activitats marítimes recreatives i fomentar la visibilitat, qualitat i seguretat dels serveis que ofereixen.
Amb aquest triple objectiu, el Departament ha implementat un règim telemàtic de comunicació prèvia d’obertura i funcionament de centres d’activitats marítimes que aporta agilitat a la tramitació administrativa prèvia a l’obertura i, per tant, immediatesa en l’accés a l’activitat respecte de l’anterior règim d’autorització administrativa. Així mateix, ha revisat i actualitzat el contingut del web per centralitzar tota la informació sobre aquestes activitats, tant per a les persones que volen obrir un centre com per a la ciutadania que vol fer ús dels seus serveis amb seguretat i qualitat.
En segon terme, s’ha realitzat la revisió i actualització d’ofici dels registres i bases de dades dels més de 550 centres d’activitats marítimes de Catalunya. D’aquesta manera, es garanteix que la informació que s’ofereix a la ciutadania a través de les plataformes web oficials sigui actualitzada, completa i veraç. Així mateix, s’ha previst la seva actualització trimestral i, així, tothom podrà tenir accés al llistat de centres d’activitats marítimes autoritzats a Catalunya i els serveis que ofereixen, cosa que permetrà deixar de fer ús d’aquells que ofereixen serveis al marge del marc regulador.
D’altra banda, per garantir que els centres d’activitats marítimes compleixen el marc normatiu vigent i promoure una oferta de serveis sostenible, amb uns estàndards mínims de qualitat, la Direcció General de Política Marítima ha aprovat el Programa de seguiment, control, vigilància i inspecció dels centres d’activitats marítimes a Catalunya (2022-2026). Aquest instrument estableix els objectius, direcció, coordinació i operativa del règim d’intervenció administrativa de control de l’activitat d’aquests centres a Catalunya amb la finalitat d’assegurar que les activitats que desenvolupen siguin plenament respectuoses envers el medi aquàtic, els recursos naturals, el patrimoni subaquàtic i la seguretat de les persones.
Finalment, en el marc de l’estudi sobre el dimensionament de l’Economia Blava a Catalunya 2021 encarregat pel DAAC al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), s’ha avançat en la definició d’una metodologia de recollida d’informació i dades oficial sobre la rellevància econòmica d’aquestes activitats en el conjunt de l’Economia Blava.
Amb aquest paquet de mesures executades al llarg de l’any 2022, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, d’acord amb l’Estratègia marítima de Catalunya, vol fomentar i dinamitzar l’activitat econòmica del sector dels centres d’activitats marítimes i garantir, alhora, la seguretat i qualitat dels serveis de cara a la ciutadania.
Centres nàutics per municipis
Més de 550 centres marítims que ocupen 4.500 persones i generen 50 M€ anuals
Catalunya compta amb una llarga tradició d’activitats marítimes recreatives, les quals s’han anat incrementant en els darrers anys, tant en nombre com en diversitat, i contribuït de manera important a l’Economia Blava del país. A més, per diferents raons, la recent pandèmia ha fet augmentar molt la demanda d’activitats en entorns marins.
A Catalunya, els llocs on es poden realitzar aquestes activitats nàutiques i subaquàtiques recreatives són els centres d’activitats marítimes (les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres nàutics). Actualment, hi ha registrats més de 550 centres d’aquestes característiques distribuïts al llarg del territori català que, malgrat tenir una activitat amb una marcada estacionalitat, ocupen més de 4.500 persones i generen uns 50 milions d’euros anuals de manera directa.
La patronal valora positivament que el Govern central hagi publicat les convocatòries previstes enguany, una reiterada reivindicació de PIMEC.
Barcelona, 8 de febrer del 2022. PIMEC ha celebrat que el Govern espanyol hagi finalment publicat una detallada previsió de les convocatòries que sortiran enguany amb càrrec als fons Next Generation EU (NGEU), una reiterada reivindicació de la patronal durant tot el 2021. Segons el web del Pla de Recuperació espanyol, unes 260 convocatòries amb més de 23.000 milions d’euros de pressupost total es distribuiran en la seva majoria en el primer i segon trimestre del 2022. Aproximadament un terç dels recursos es destinaran a administracions i entitats públiques, mentre la meitat del total s’adreça teòricament a empreses, i un 18% correspon també a convocatòries mixtes per a diversos agents, públics i privats.
Per això, PIMEC ha alertat que les convocatòries orientades a pimes en exclusiva representen només el 3% del total, amb uns 700 milions de dotació, dels quals la gran majoria (500 milions) correspon al llargament esperat programa “Kit Digital”, quelcom considera una nova situació injusta i d’abús davant les posicions dominants, la qual reverteix en el fet que les pimes no puguin guanyar dimensió i millorar la seva competitivitat.
Dins els 11.500 milions d’euros destinats a empreses, la patronal ha destacat que s’inclouen moltes partides de les quals les pimes difícilment se’n beneficiaran, com per exemple els 525 milions d’euros per a empreses distribuïdores d’electricitat, els 425 milions per operadors de banda ampla, o els 2.471 milions per a xarxes de transport. PIMEC ha assegurat que caldrà també veure com es reparteixen els 2.975 milions del PERTE del vehicle elèctric i com s’adjudiquen les nombroses licitacions d’obres i serveis previstes.
A més, ha posat de manifest que un exemple flagrant del repartiment desigual dels fons són els recursos per a mobilitat sostenible, ja que els ajuntaments i les comunitats autònomes rebran 2.400 milions d’euros per a implantar zones de baixes emissions, mentre els operadors no municipals de transport públic en rebran 400 i les empreses privades només podran a optar als 450 milions dels plans MOVES, juntament però amb particulars i sector públic. Així doncs, les pimes i autònoms seguiran afectades per creixents restriccions de mobilitat, però sense incentius per adaptar-se a la nova situació.
El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha reclamat que “s’ampliïn de manera immediata els programes exclusivament destinats a pimes i autònoms, en col·laboració amb les seves organitzacions empresarials, seguint l’exemple del Digital Kit que esperen es publiqui ben aviat, alhora que es prioritzin les pimes en totes les licitacions d’obres i serveis finançats amb els NGEU”. També ha recordat que les “empreses moroses no haurien d’esdevenir en cap cas beneficiàries dels NGEU, tal com hem reclamat a la tramitació de la llei ‘Crea y Crece’”.